Joan Margarit, l’arquitecte de la poesia (1938-2021)
Aquests dies, uns versos del recentment traspassat Joan Margarit ens reben a l’entrada del nostre institut per recordar la seva obra poètica.
Arquitecte de professió, es va convertir en un dels poetes més llegits i venuts perquè la seva poesia tracta bàsicament els grans temes universals de l’amor (no entès únicament com a amor de parella, sinó també com a amor fraternal, filial, etc.) i la mort, i perquè va tenir l’habilitat de connectar amb els lectors amb versos clars, propers i creant imatges comprensibles.
Segons diu el seu editor Josep Lluch, la seva poesia neix d’una necessitat d’ordenar la seva experiència i, sens dubte, va saber trobar la fórmula: “Ell necessitava escriure el que molta gent necessitava llegir”.
Després de dos poemaris en castellà, el 1980 va publicar el seu primer llibre en català i el 1981 va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia amb Vell malentès. Després vindrien el premi Serra d’Or de Poesia el 1983, la popularitat arran de la publicació de Joana el 2002 (llibre dedicat a la seva filla discapacitada que va morir), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat el 2008 i el Premi Cervantes el 2019.